Un viatge a l’univers de l’astre intercomarcal

El mateix autor defineix les 14 cançons que conformen el seu darrer treball de “moderadament modernes”, i és que a Quimi Portet, l’astre intercomarcal com ell mateix s’anomena, sempre se li ha donat bé això de buscar i trobar les paraules adequades per a cada cosa, moment, realitat o abstracció. A Viatge a Montserrat (Música Global, 2009), el guapo de l’Último de la Fila ha tornat a trobar la fórmula que arreplega un bon grapat de lletres, una sonoritat alegre i curiosa amb un resultat que “el públic ho troba sublim”, com bé diu la cançó “Ala de colibrí”.

A diferencia d’altres treballs com Matem els dimarts i els divendres (Música Global, 2007) o La terra és plana (Música Global, 2004), el setè àlbum en solitari de Quimi Portet té una harmonia molt més rockera. Sense anar més lluny el tema instrumental “Música per a cremar autobusos” i que obre aquest Viatge a Montserrat, n’és una bona mostra. Però… qui diu que no es pot combinar el rock o la música popular amb la cançó d’autor? Aquest trajecte cap a Montserrat té unes quantes parades que casen aquesta instrumentalització amb missatges de reflexió i ironia als que ens té acostumats el músic vigatà; i si no, que la plebs s’escolti “Cançó ingràvida”, “Quitèria”, “Dorm” o “Manyagues”. Tampoc podien faltar les referències a artistes d’aquí i d’allà. L’àlbum, dedicat a Adrià Puntí, parla directament o indirectament de Lluís Llach, Jaume Sisa, Alberto Rodríguez o Albert Pla (aquest últim productor del disc). També tenen cabuda cançons d’una digestió més amable com “Excursionista” o “Viatge a Montserrat”. Especial menció per a “Excursionista”, de la que proposaria a totes les associacions que fan pràctica de l’excursió, el seu particular himne, inclosa la versió per a aplecs d’arranjaments electrònics.

Punt i apart per parlar d’”Homes i dones del cap dret”. Sota el meu parer, la millor cançó del disc i possiblement de les millors de tota la carrera en solitari d’en Quimi Portet. Tot un homenatge a en Patufet i també a Adrià Puntí i la seva cançó “Sota una col”. Un preciós acomiadament que té perles com: “Des d’una àrea de servei, / la meva terra / és com un parrac grapejat; / un país vençut pel davant / i pel darrera,/ d’atrotinada dignitat.” A la cançó se li suma un videoclip marca de la casa (si es desconeix l’estil dels productes audiovisuals de l’autor veure anteriors treballs com “Rius de Babylon” o “La terra és plana”).

Aquest àlbum i el més que recomanable directe que ofereix Quimi Portet, li han valgut el premi a millor artista del 2009 segons la revista Enderrock. Una altra nota positiva que certifica per el bon moment que passa el músic que durant aquest any portarà arreu de Catalunya el Quimi Portet World Tour 2010. Aquest Viatge a Montserrat és una peregrinació al particular univers on l’astre que més brilla i destaca no és altre que l’intercomarcal.