Archive for the 'Internet' Category

¿SINDE? – ¿Sin qué? – ¿Cómo?

Cuatro días son los que finalmente le quedan a la posible aprobación de la famosa Ley de Economía Sostenible (que alberga la Ley SINDE), aquel invento que nuestro querido gobierno “socialista”, de “izquierdas” y “progresista” se ha sacado de la chistera, cual mago dispuesto a convencer del conejo que no existe, aun a sabiendas de que nadie, absolutamente nadie (quitando a artistazos como Alejandro Sanz) le apoyan en dicha enmienda. Ni siquiera quienes parecían su aliado más directo (CiU o CC).

Es una más de todas estas cosas que nos están metiendo entre pecho y espalda, como caramelos envenenados. Véase todo ese follón que está montando la SGAE. Sí, todo aquello sobre la intrusión en las bodas y los robos a los establecimientos que tienen puesta la radio y todas esas cosas. Y ahora, ya directamente desde el gobierno… por lo menos los de la SGAE se disfrazan con el pasa-montañas de la “empresa privada”… Pero ya no… ahora ya pretenden privarnos de algo tan inalcanzablemente libre como es Internet, la red, esa gran fuente de información y conocimientos más o menos gratuita que tanto nos ha ayudado a seguir escuchando música o viendo películas, o simplemente informarnos, sin tener que pagar por ello cantidades aberrantes de dinero sucio, dinero del que los músicos que graban el disco – por poner un ejemplo- no rascan ni 5 euros, cuando nos están cobrando 30. Pero no vamos a entrar en detalles…

Ahora dice el gobierno Zapatero que nos van a cerrar páginas como cineutbe o seriesyonkis, entre muchas otras. ¿Y qué va a ser lo próximo señor presidente del gobierno?

Preparémonos porque quizá para el año que entra, además de no poder fumar en ningún sitio, ni consumir una cerveza en la calle, ni poder descargar una película para verla el fin de semana o compartir un disco de música con los amigos, quizá tampoco podamos salir por la noche entre semana.

Y parece que lo único que podemos hacer desde el pueblo es salir a la calle, protestar, luchar por lo que es nuestro si nos queda algo, y que se nos oiga, es decir, recuperar todo ese espíritu revolucionario que ante las injusticias debemos tener los de abajo, y no cesar hasta conseguir un cambio, hasta que exista el miedo de aprobar según qué leyes por lo que pueda protestar libre y pacíficamente el pueblo.

Zeus Díaz Cid

Literatura a muchas manos

De pequeño, en mis primeras andanzas en el mundo de la lectura y la literatura, ya me pareció fascinante la idea de leer libros en los que tú mismo podías escojer el final. En función de tus inquietudes respecto a la historia ibas a una página u otra, y cada una desarrollaba el resto del relato hacia un desenlace distinto.

Bien, hoy en día, eso ha quedado desfasado con las nuevas tecnologías. El gran Internet y algunas mentes con grandes ideas ponen a disposición del usuario un libro creado a 4, 5, o varias manos más, todo a través de la red.

Esta es la iniciativa que va a llevar a cabo el proyecto To Be Continued (Continuará), de la mano de su responsable Xavier Bru. El objetivo según afirma Bru es crear una “auténtica comunidad literaria virtual, activa y participativa”.

Un escritor de renombre y habla hispana será el encargado de comenzar la historia con el primer capítulo, que continuará escribiéndose on-line por otros escritores e internautas. Una vez culminado el segundo capítulo se procederá del mismo modo con el tercero, y así sucesivamente. El usuario podrá participar libremente en este proyecto, bien como lector y conocedor del proyecto, bien como usuario registrado, lo cual le permitirá opinar y votar sobre todo el proceso; y por último, el usuario podrá participar como escritor, después de haber rellenado una ficha con sus datos literarios.

No queda ahí la cosa, sino que a través de diferentes redes sociales como facebook, twitter o spotify, será posible proponer banda sonora para los capítulos, vídeos de apoyo, o ilustraciones.

Según los responables, To Be Continued está pensado para comenzar a trabajar en enero, de manera que prometemos manteneros informados de cualquier novedad respecto al tema. Por ahora, es una de las grandes ideas que corren por la red, y el principio de grandes cambios a nivel cultural, es decir, una readaptación de la nueva cultura de masas que se desarrolla virtualmente.

Zeus Díaz Cid

Música a la xarxa, una amenaça o una oportunitat?

A principis del segle XIX, el compositor alemany Ludwig van Beethoven deia: “Hauria d’haver-hi un gran magatzem d’art en el món en el que l’artista pogués dur les seves obres i des del qual el món pogués prendre el que necessités”. Més que un desig, aquesta frase semblava un presagi d’un avenç tecnològic que canviaria el món i indústria de la música: Internet.

La indústria musical s’ha caracteritzat, al llarg de la seva història, per no saber adaptar-se als canvis del seu entorn i sobretot pel que fa als canvis i avenços tecnològics dels últims anys. Aquests avenços tecnològics han transformat i transformen el negoci de la indústria musical en les seves formes de producció, promoció, distribució i consum. La indústria s’ha ancorat en un model de negoci que anys enrere li era molt rentable i que encara ara es nega a perdre.

Però no només la indústria musical ha experimentat canvis amb la irrupció d’Internet a les nostres vides. Els artistes també han trobat a la xarxa noves formes per a donar a conèixer el seu producte, cosa que ha beneficiat als consumidors que, a més d’ampliar el seus coneixements musicals, han descobert serveis que anys enrere eren inimaginables.

Llavors, la relació música i Internet, és una amenaça o una oportunitat? Aquesta pregunta pot variar molt en funció de a qui es dirigeixi: indústria, artistes o consumidors. Però també pot variar la resposta en funció del moment en que es faci. No és la mateixa situació en la que vivim actualment, que en la de fa 20 anys enrere.

Per entendre i intentar trobar resposta a la pregunta, s’han d’analitzar varis actors que han participat al llarg dels últims anys en aquest binomi música i Internet.

Tot i que la primera patent data del 1986, l’extensió .mp3 es va popularitzar a partir del 1995 quan Karlheinz Brandenburg, un dels principals creadors del format, la utilitza ja en alguns arxius. Ràpidament el MP3 és va convertir en un dels formats d’àudio digital comprimit més utilitzats a nivell mundial. Gràcies a la capacitat de reduir entre 10 i 20 vegades la mida de l’arxiu original i amb una pèrdua molt poc significativa de la qualitat del so, el MP3 es va convertir en un format estàndard per als aparells informàtics.

El format MP3 també va trobar una escletxa dins del mercat dels reproductors portàtils gràcies a la seva principal característica: el seu reduït tamany d’emmagatzematge. A meitat de la dècada dels 90, el negoci dels reproductors portàtils estava compost per els Walkman, els Discman i els Minidisc. Amb l’aparició del nou format, les grans multinacionals de hardware es varen afanyar a construir i posar a la venda milers d’aparells d’aparells reproductors MP3. Tot i que Sony, Creative o Nokia; s’en van endur gran part del pastís del nou negoci, Apple va ser i és a dia d’avui, la més beneficiada gràcies al seu aparell reproductor: l’iPod.

El MP3 va coincidir amb la paulatina integració d’Internet a la societat en general, fet que va propiciar l’enviament de música mitjançant el nou canal de comunicació digital. Els desenvolupadors tecnològics de software a la xarxa no tardaren a veure una nova manera d’accedir a la música de manera gratuïta. Va ser en aquest punt quan varen començar a sorgir les anomenades xarxes P2P (peer to peer), una revolucionaria forma d’intercanvi d’arxius entre usuaris.

El juny de 1999, Shaw Fanning i dos amics més creen Napster, un software de distribució i intercanvi d’arxius de música en format MP3. Va ser el pioner de les anomenades xarxes P2P, tot i que no es tractava d’un P2P al 100% ja que emmagatzemava en un arxiu central la llista d’usuaris i el catàleg que oferien a la xarxa. Amb aquesta eina els usuaris podien compartir arxius de música amb d’altres usuaris de manera gratuïta i lliure fet que va provocar una ràpida protesta de les discogràfiques, musics i institucions de drets d’autor. Però arran d’aquestes protestes, Napster va aconseguir encara més popularitat entre els usuaris i en pocs mesos ja comptava amb milions de persones que utilitzaven el seu servei.

El desacord de la indústria musical pel que feia a la nova aparició d’aquesta eina, contrastava amb la dels usuaris. La popularitat del model P2P engloba un conjunt de factors que van més enllà de la gratuÍtat del producte. La comoditat, la disponibilitat, l’exploració o la capacitat d’elecció de cançons individuals; van ser i són encara ara algun dels factors que han fet de les xarxes P2P un servei tan massiu entre la comunitat d’Internet.

La indústria musical no va ser capaç de trobar una alternativa al problema i només es va dedicar a denunciar els fets i portar-los a judici. Així va ocòrrer amb Napster que, finalment, el juliol de 2001 va haver de tancar el seu servei per les nombroses demandes imposades per discogràfiques i músics de renom com Metallica. Però amb el tancament de Napster no es va acabar el malson per a la indústria musical. Després de Napster varen sorgir tot un reguitzell de noves xarxes P2P que imitaven el famós model imposat per Shaw Fanning. D’entre les més populars cal destacar Kazaa, eMule, Ares, BitTorrent o eDonkey. Tot i que encara s’utilitzen, les xarxes P2P estan perdent popularitat enfront d’altres sistemes d’intercanvi i reproducció d’arxius com l’streaming.

A principis del segle XX i inicis del XXI, la indústria musical semblava estar condemnada a fer fallida d’una manera estrepitosa degut a la seva poca adaptació als temps canviants. Però la multinacional tecnologica Apple va posar en funcionament una nova eina que faria ressorgir la rendibilitat de la venda de música, en aquest cas digital.

iTunes és un software de reproducció d’arxius digitals de música del que la seva primera versió data del 2001. Dos anys més tard i des del mateix reproductor, s’obre una botiga de venda de música on line anomenada iTunes Music Store (actualment iTunes Store). La principal particularitat d’aquesta botiga virtual es la d’adquirir una o més cançons en comptes de l’àlbum complet com sempre s’havia practicat en el mercat discogràfic. El preu, 0,99 euros per cançó, també era un dels punts a favor del nou negoci que en poc temps es va convertir en el principal agent de venda de música a la xarxa. A l’auge de l’iTunes Store també se la relaciona amb la popularització del reproductor portàtil iPod.

Cal tenir en compte que les discogràfiques guanyen molt més en el negoci digital de la música que no pas amb el convencional. Quan un disc és publicat s’ha de tenir en compte les despeses de fabricació i distribució de l’àlbum. Gràcies al negoci digital, les discogràfiques s’estalvien totes aquestes despeses i venen música de menys qualitat (format MP3) a un preu mitjanament inferior als dels habituals discs.

MySpace és una xarxa social que es crea l’any 2003 per Tom Anderson i un grup de programadors. Creix ràpidament sobretot en territori nord-americà. A més de tots els serveis que pot oferir qualsevol xarxa social (perfils personals, blocs, fotografies, música o vídeo), MySpace es converteix en una poderosa eina de marketing per a artistes i grups de música. Aquest servei ofereix la possibilitat de personalitzar un lloc web (amb codi HTML i CSS), incloure cançons o compartir esdeveniments. Tan popular és aquest servei, que és una de les primeres passes a realitzar per artistes i grups de música en quant a promoció i marketing.

Gràcies a aquest lloc web molts artistes han pogut donar-se a conèixer a tot el món sense la necessitat de passar per un segell discogràfic i ha permès als artistes promocionar-se lliurement i gratuïtament. Tan és així que a molts grups ja se’ls anomena com la generació MySpace ja que es varen catapultar a l’èxit gràcies a aquesta plataforma. El cas més paradigmàtic és el de la formació anglesa Artic Monckeys. En les darreres edicions del Primavera Sound Festival hi ha un espai anomenat Salón MySpace 43 en el que precisament es dona a conèixer i reconèixer artistes que han sortit d’aquesta xarxa social. Per aquest espai han sortit artistes com Russian Red.

A més de MySpace existeixen altres xarxes socials, com Facebook, que han ajudat als artistes a la promoció de la seva imatge i activitats sense la intervenció d’empreses de management fen palès aquell lema punk del: “Do it Yourself”.

Spotify és un aplicació digital per escoltar música via streaming. Es va desenvolupar a Suècia durant el 2006 i l’octubre de 2007 va ser llançat a diversos països d’Europa. Es tracta d’un nou model musical a la xarxa acceptat per la indústria discogràfica ja que té acords amb les anomenades major labels o big four (Warner, Sony, EMI i Universal) entre d’altres segells independents.

Sens dubte que Spotify és el major fenomen musical del sector dels últims anys a més de ser la gran esperança per a la indústria. I es que aquesta plataforma agrada tan als consumidors, com als artistes i les discogràfiques. En l’actualitat posseeix un dels catàlegs musicals més grans a nivell planetari. Fins i tot, petits segells independents fan el possible per incloure el seus àlbums dins de l’esfera Spotify.

Les fonts d’ingressos que obté Spotify provenen via anuncis o subscriptors. Tot i que la gran majoria dels usuaris utilitzen les dues versions gratuïtes (Free o Open), la publicitat d’aquestes no és gaire intrusiva per a l’oient, cosa que fa la plataforma molt atractiva i amb una interfície molt intuitiva i fàcil d’utilitzar. Per a aquell que no vulgui escoltar publicitat pot decantar-se per les vies de pagament (Premium o Unlimited).

Part de l’èxit del fenomen Spotify recau en la seva paulatina integració amb els usuaris. Els primers usuaris havien de tenir una invitació per poder accedir al servei mentre que hi havia un munt d’usuaris en llista d’espera. Aquesta exclusivitat va ser una de les claus de l’invent. Més tard arribaria l’opció de la portabilitat amb aplicacions per a smartphones. Després Spotify Social va permetre que la comunitat creixés amb l’opció de compartir els teus gustos musicals amb d’altres usuaris. I finalment l’opció Open, que permet a tothom que vulgui registrar-se a Spotify amb l’inconvenient d’una limitació de temps. De ben segur que Spotify seguirà creixent i oferint novetats. S’ha de pensar també que el servei, de moment, només està integrat a Europa. Què passarà quan viatgi a l’altre banda de l’Atlàntic?

Spotify té totes les opcions de convertir-se en la gran aplicació de música i el motor de canvi de la percepció de tots els agents participants en el món de la música a Internet.

En poc més de 15 anys el món de la música ha canviat totalment i gran part és degut al fenomen d’Internet. Per a molts, la xarxa encara és una amenaça. Sobretot per a aquells que encara confien en models basats en una rendibilitat que, en els temps que corren, ja no és valida. Per a molts d’altres, la xarxa ha sigut la millor de les oportunitats. Són aquells que han sabut adaptar-se als canvis dels nous temps. I es que com bé es deia en la introducció d’aquest text, la falta d’adaptació ha estat el problema del gran crash de la indústria musical. Afortunadament, plataformes com iTunes o Spotify, han sigut promotores d’aquesta adaptació i sembla ser que les grans discogràfiques es miren amb més bons ulls el fenomen de la música a la xarxa.

Els artistes han aconseguit que la promoció i distribució de la seva música sigui molt més fàcil i directa gràcies a la xarxa. Ja no han de dependre de grans multinacionals o segells independents per a donar a conèixer la seva producció musical. L’autoproducció està calant molt fort sobretot en els artistes novells, cosa que anys enrere era impossible. Les xarxes socials han ajudat a que el teixit musical d’artistes, sales, consumidors i altres agents que intervenen en el món de la música, s’apropin. Que existeix una forta competència? Si, és cert, però la competencia fa que la creativitat s’hagi de potenciar molt més i que els resultats siguin molt millors.

Els consumidors han estat part activa de la relació música i Internet durant tots aquests anys. Sens dubte que són els màxims beneficiats de tots els canvis que han anat sorgit i tampoc han estat exempts d’adaptacions. Han passat de ser col·leccionistes d’obres amb les descarregues per P2P a convertir-se en consumistes selectius mitjançant l’streaming. Ja no es tracta de tindre la música, sinó d’accedir-hi. I els accessos han millorat molt, ja que s’ha passat de models que no es consideraven legals o que molestaven a algunes de les parts participants, a un model totalment vàlid i que facilita la reproducció de tot el món de la música.

El gran magatzem de música del que parlava Beethoven ja és una realitat.

Miquel Cornellà

“Truckers Delight” de pantalla en pantalla

Truckers Delight és el nom d’una cançó de la formació francesa Flairs i el vídeo clip que l’acompanya va tindre molt de ressò a la xarxa fa uns mesos. L’estètica píxel i la temàtica relacionada amb el món dels videojocs han fet que el reconegut vídeo clip ara passi a la pantalla de l’iPhone en format videojoc.

Miquel Cornellà

La pastilla vermella o la blava?

233 grados és un dels millors blocs dedicats al món de la comunicació de la blogosfera estatal i iberoamericana. Sens dubte un punt de trobada per a periodistes i professionals de la comunicació. Entre tots els seus continguts també tenen un espai dedicat a l’humor en forma de tira còmica realitzada per Jesus Martínez del Vas. No m’he pogut estar d’ajuntar-vos la vinyeta d’avui dimecres. Molt bona.

Miquel Cornellà

Revolució?

Aquest senzill motion graphic ens ajuda a conèixer moltes de les dades que envolten les xarxes socials. Una revolució o una moda passatgera? Jutgeu vosaltres mateixos.


[ Via: Xavier Docampo ]

Miquel Cornellà de la Cruz

El próximo concierto de U2 se podrá ver por You Tube

thumbnail_u2_360tourEl grupo irlandés U2, con más de 20 años encima de los escenarios, no sólo son conocidos por su música sino también por mimar cada uno de los detalles que giran entorno a la banda tales como sus actuaciones en directo, su estética, sus videoclips o la promoción y difusión de sus trabajos. Estos hechos colocan a la banda (en repetidas ocasiones) a la vanguardia del panorama musical. Esta vez los U2 vuelven a despuntar con una iniciativa sin precedentes.

El próximo lunes 25 de octubre U2 retransmitirá en directo y de forma gratuita a través de You Tube, el concierto que ofrecerán en el Pasadena Rose Bowl en California dentro de la gira 360º Tour. Como bien explican en su web y para esta ocasión, los fans no acudirán a ver y escuchar al grupo sino que U2 saldrá a su búsqueda en el mundo entero. El concierto podrá seguirse a través del canal que tiene U2 en la popular plataforma de videos. En España, el evento se podrá seguir a las cuatro de la madrugada (hora peninsular).

U2 se enriquece y se hace grande valiéndose de las nuevas tecnologías y de las actuales herramientas 2.0 que nos ofrece la red. En este caso el streaming será el gran protagonista de la cita prevista. Ahora sólo cabe esperar que en el momento en el que empiecen a sonar los primeros acordes los canales digitales no se colapsen por los miles de usuarios que quieran ver el concierto al mismo tiempo.

Miquel Cornellà de la Cruz


Photobucket Photobucket Photobucket

Lectores on line