Posts Tagged 'sopa de cabra'

Entrevista Jaume “Peck” Soler – Sopa de Cabra i Kabul Babà

Unes botes no gaire altes, uns pantalons texans blaus i desgastats dels de tota la vida, els cabells arrissats, poc pentinats i llargs fins cobrir les espatlles, samarreta negre-rock dels Jolly Jumper i assegut a la taula esperant les preguntes… Així és en “Peck” Soler.

Quins són els grups per els que has passat durant la teva carrera com a guitarrista?

El primer grup va ser McLacklan’s, que va ser un grup amateur, que no va arribar a res, érem uns amics que tocàvem i gaudíem fent-ho. Després vaig formar part d’Estranquis, un grup que va provocar que tots deixéssim les nostres feines per dedicar-nos professionalment. Més tard es va acabar, como tot, i vam muntar el següent grup, J

ohny Pappa’s. A partir d’aquí vam començar amb el projecte de Laura R. Perkins, el segell discogràfic en que treballem ara, amb altres socis. I actualment, vaig muntar el grup actual, Kabul Babà.

Com es que decideixes crear una discogràfica pròpia, quina és la motivació que et condueix a portar a terme aquest projecte?

Surt molt més a compte muntar una empresa discogràfica i pagar-te tu mateix la fabricació del disc, la promoció, etc. abans que pagar-li a un altre. D’aquesta manera aconseguim tenir els nostres treballs personals dels socis d’una manera autònoma, sense dependre de ningú i fent es coses a la nostra manera. A més, donem la possibilitat de gravar i treballar amb grups que comencen per a ajudar en la producció dels seus discos.

Quina relació has tingut amb la resta de discogràfiques amb les que has treballat?

Les discogràfiques ja no venen discos, però segueixen guanyant pasta pujant els drets. És per això que vam decidir crear la nostra pròpia discogràfica, he treballat amb vàries i mai he sortit content.

En quin moment es troba Kabul Babà? Esperem un disc nou en poc temps o encara no?

Estem en un moment difícil, el nostre bateria està malalt i ho ha de deixar. Llavors estem preparant un quart disc de comiat. No ho hem decidit encara, però si no és de comiat serà de celebració del desè aniversari de la banda. La veritat és que no està clar, però podria ser que Kabul Babà es quedés aquí, però encara no ens hem plantejat deixar-ho del tot.

Com és el teu dia a dia amb la guitarra, ets d’aquells músics que toquen cada dia?

Toco cada dia una estona. Tinc una malaltia als ossos i si no toco se’m calcifiquen.

Foto del lloc web de Kabul Babà

I composar?

Composar no tant, soc més de treballar amb el grup al local d’assaig.

Són compatibles la música i la família?

Són compatibles, però és molt complicat, sorgeixen problemes. També depèn de la època, hi ha moments quan ets jove que seria impossible, allà on vas hi ha un bar, et diverteixes, es fa tard… ara, per exemple, és diferent, perquè ja tinc una edat i el concert me’l prenc com una feina. Has de pujar a l’escenari en plena forma, perquè hi ha gent que ha vingut a veure`t, i quan s’acaba el concert s’ha de desmuntar tot, s’ha de tornar a casa, i no em pot parar la “poli” borratxo… És diferent, ara és més compatible.

Què penses del panorama musical actual?

Estic nostàlgic i emprenyat. Ens hem de revolucionar. Avui qualsevol cosa cola. Estem molt malament, ara mateix tothom vol fer un disc. Ens estan prenent el pel i nosaltres ho permetem. Després hi ha el Sindicat de Músics, que l’únic que fa és quedar-se el 30% de tot.

Zeus Díaz Cid


Photobucket Photobucket Photobucket

Lectores on line