Posts Tagged 'Rock'

U2 lanzará su nuevo trabajo a principios de 2011

Así lo ha asegurado a los medios el mánager de la banda irlandesa, Paul McGuiness. Bono y los suyos nos sorprenderán con un nuevo disco titulado, por ahora, Songs of Ascent. La fecha no está asegurada, pero lo que si sabemos es que saldrá a la venta a principios de 2011, antes de que dé comienzo el segundo tramo de su gira americana, que será para mayo del mismo año.

Algunos de los temas de este nuevo disco ya han sonado en directo en la gira 360º, entre ellos, Mercy, Every Braking Waves y Boys Fall from the Sky.

Cuando se le ha preguntado sobre la caída de ventas de el último disco, No Line on the Horizon, McGuiness no ha podido hacer más que defenderse mencionando la cifra: 5.000.000 de copias vendidas. No obstante, es poco significativa si la comparamos con el número de copias vendidas del disco anterior, How to Dismantle an Atomic Bomb, que supera el último disco por más del doble. Según el mánager, el motivo principal son las descargas ilegales, que han aumentado en los últimos años. Según la cruda realidad, el disco vende menos que antes, sean ilegales o legales las descargas, la posibilidad de escuchar música en Internet revienta el mercado discográfico cada vez con más ahínco, y el precio de los discos no ayuda a su comercialización, menos en tiempos de crisis económica, cultural y, concretamente, musical. No toda la culpa la tienen las descargas ilegales, que si existen, debe ser porque poca gente está dispuesta a pagar según qué cantidades por un disco, por “grande” que sea el grupo y por mucho que nos guste la música.

Zeus Díaz Cid

Anuncios

Ozzy Osbourne soluciona nuestros problemas de salud

Ozzy Ousburne, conocido rockero por su carácter y su trayectoria, responderá todas nuestras preguntas sobre salud en una columna reservada para él, ni más ni menos que en la Rolling Stone. Así que tranquilos rockeros que el rey de las drogas, que goza de una salud de hierro, solucionará todas vuestras dudas sobre salud.

No sé cómo puede salir esto, esperemos que realmente sea una ayuda para los lectores…

Ahí os dejo el enlace para que lo leáis…

http://www.mondosonoro.com/Noticia/Ozzy-Osbourne-se-convierte-en-columnista-para-Rolling-Stone/215242.aspx

http://www.rollingstone.com/music/news/17386/151404

Zeus Díaz Cid

Bon Jovi recibe el premio Icono Global de la MTV

Natural de New Jersey, la legendaria banda de rock se dispone a recibir el premio MTV EMA Global Icon, en una gala retransmitida en directo desde La Caja Mágica de Madrid el próximo 7 de noviembre.

Nacieron en 1983, y a día de hoy, Bon Jovi está considerada como una de las bandas más influyentes del rock de los últimos 30 años. La prueba está en los 120 millones de álbumes vendidos alrededor del mundo, 2700 conciertos en más de 50 países, y 35 millones de espectadores. Jon Bon Jovi, Richie Sambora, David Bryan y Tico Torres han deleitado a sus seguidores a ritmo de rock and roll durante muchos años. Hoy en día no es fácil resistir en el rock, y pese a las variaciones de estilo que, inevitablemente, han experimentado, hoy en día siguen vivos, siguen tocando y siguen ofreciéndo directos espectaculares a su amplio público, como si del primer día se tratase. Un poco más viejos, pero siempre ellos.

Recordemos la cita: en directo desde Madrid, en las plataformas de MTV, el día 7 de noviembre a las 21.00h, Eva Longoria nos presenta los MTV EMA 2010. Junto a Bon Jovi: Linking Park, Kings of Leon, Shakira, The Dudesons, Johnny Knoxville y varios artistas más… Una velada interesante.

Zeus Díaz Cid

“El alma de Gothard sube al cielo”

No bebía, no fumaba, era deportista, pero sobretodo había crecido para ser una estrella atípica del rock. Él era Steve Lee, líder de la banda suiza de hard-rock Gotthard. Lamentablemente tuvimos que despedirnos de él y de su inconfundible voz el pasado martes 5 de octubre. Es una de esas pérdidas que hieren, es una brecha al rock, es un llanto ahogado, como si nada de esto pudiera estar ocurriendo. Duele, duele mucho. Luchó por ser un gran artista, pero no sabía que nació siéndolo, y sobretodo lucho por llevar a su banda a lo más alto del panorama. Cosa que innegablemente ha conseguido. Ahora Gotthard debe dejar a su alma descansar a causa de un tremendo accidente en el que un camión arroyó a Steve Lee dejándolo sin vida en el acto.

Desde hoy, lloraremos baladas de rock en tu nombre Steve.

Zeus Díaz Cid

Brandon Flowers, su ‘Flamingo’ y sus Killers

El cantante y líder de la concocida banda de rock estadounidense, The Killers, ha decidido apartarse de sus compañeros temporalmente para lanzar al mercado su un nuevo trabajo en solitario, titulado ‘Flamingo’. Según las discográficas se trata de algo que no supone la ruptura de la banda The Killers, sino que es fruto de la hiperactividad de Brandon Flowers.

Crossfire es el single que llevamos escuchando durante todo el verano en nuestras emisoras de radio, una balada interesante, cantada como siempre, a la perfección, por este joven melómano que no deja de sorprendernos. Esta vez, un poco más maduro y sosegado, apartado por un tiempo del movimiento post-punk e inmerso en derroteros mucho más comerciales y algo más sencillos, pero con resultados muy positivos.

Os dejo el vídeo con el tema, a ver qué os parece. A fin de cuentas, por poco que nos pueda gustar, es un gran músico, un gran cantante, y una persona dinámica musicalmente hablando.

Zeus Díaz Cid

Entrevista a Riot Act, banda tribut a Pearl Jam

Riot Act és una banda tribut a Pearl Jam formada per Oriol Cardona (veu i guitarra), Jordi López (guitarra rítmica), Francesc Ruiz (guitarra solista), Jordi Bort (baix) i Carles Badal (bateria i veu). Hem parlat amb l’Oriol Cardona per a que ens expliques una mica més en que consisteix aquest nou projecte musical. Aquest divendres 2 de juliol actuen a la Sala Moscou de Torelló.

– Per què Riot Act? Com és que vareu triar el nom d’aquest àlbum i no Vitalogy, Yield o qualsevol altre?

A banda de ser un dels discos de Pearl Jam que probablement més m’agraden, tant la portada del disc com el seu títol tenen el denominador comú de la rebel·lió, concepte molt roquer i, per tant, molt idoni per a una banda de rock.

La Riot Act és una llei antigament ja utilitzada a Anglaterra (i que actualment també es troba en la legislació vigent dels EUA) que donava el poder de sufragar l’associació considerada il·lícita i susceptible de provocar aldarulls. Riot significa avalot, aldarull i Act acte. Llavors, les dues paraules juntes es poden entendre com a Acte de Revolta, que lliga molt bé amb una banda com els Pearl Jam que sempre s’han caracteritzat pel seu compromís social i anti-sistema i per la seva solidaritat amb els oprimits i els necessitats.

Precisament, la portada del disc Riot Act mostra els esquelets d’un rei i una reina (duen les corones al cap) els quals els han acabat de cremar, per tant, moment en que s’ha acabat de consumar aquest acte de revolta.

– D’on sorgeix aquesta idea de fer una banda tribut a Pearl Jam?

Evidentment ve de la passió per la música de la banda i també del fet que a casa nostra no és precisament que se’n trobin gaires de bandes de tribut a Pearl Jam i, per tant, l’espai encara estava disponible per fer-ho. També hi ha un altre motiu i es que jo ja feia un particular tribut a aquesta banda sota el nom de Jam de Perles (també amb en Francesc Ruiz, un dels guitarres de Riot Act) però en aquest cas en format acústic. Ens va entrar el cuquet de fer les versions en elèctric i quan varem veure tota l’energia que desprenien, la idea va créixer desmesuradament fins a decidir de tirar-la endavant!

– És el mateix una banda tribut que una banda de versions?

No sé si es pot establir realment alguna diferència, però si n’hi ha alguna potser sigui precisament aquesta passió per la banda. La nostra intenció és que la gent que vegi i escolti els Riot Act, pugui endur-se una idea mínimament acurada del que són els personatges reals de l’obra que nosaltres interpretem que, en aquest cas, són els Pearl Jam.

– Intenteu reproduir fidelment el so dels autèntics Pearl Jam o també incloeu les vostres aportacions?

Partim de la base, com ja he esmentat, de que la gent que vingui a veure’ns es faci una idea de com són els Pearl Jam de debò. Però d’alguna manera, deixem un marge per aportar el que som i com toquem. No tant per la necessitat de fer-ho en aquest projecte, en el què ja per definició ens cal ajustar-nos al que és pròpiament Pearl Jam; sinó mirant-ho des del punt de vista invers: hi ha uns mínims de cada cançó i del so de la banda que cal mantenir per tal que en el què fem s’hi puguin identificar els Pearl Jam i no cap altra banda. A partir d’aquí i tenint això garantit: festa, a passar-ho bé i que els músics de la banda puguin mostrar el seu talent i el que saben fer.

– I a nivell personal o d’escenografia, intenteu imitar el caràcter dels components de la banda original?

Aquest seria el punt on no hauríem volgut entrar tant perquè llavors més que un tribut ja seríem uns imitadors. Tot i així si fóssim tribut als Kiss, seria un curro voler-ho fer. En canvi, amb els Pearl Jam és el més senzill del món. El seu vestuari és, probablement, el mateix quan van a comprar una barra de pa que quan van de bolo. Si volguéssim imitar el seu comportament acabaríem sent una còpia barata que podria descafeïnar la proposta que realment interessa: donar a conèixer la seva música.

– En el vostre set list hi ha temps per algun tema de producció pròpia?

No, no és el cas. Aquí només hi ha Pearl Jam. Com a màxim, podem dir que juguem a fer-nos els nostres propis set list.

– Moltes de les lletres dels Pearl Jam tenen un alt contingut activista o reivindicatiu. Que reivindiqueu vosaltres en aquest temps?

Uf! Amb el panorama que hi ha la cosa està fàcil! De fet, això vindrà en funció del moment i de si s’escau poder vincular la intenció dels temes de Pearl Jam amb algun afer que ens toqui més de prop. En qualsevol cas, quan parles de control de poder, submissió, llibertat, independència, individualitat, respecte, etc; són qüestions o temàtiques que fàcilment entenem a casa nostra i a partir de les quals un se sent identificat amb el rerefons de gran part del material dels Pearl Jam.

– Que tenen els Riot Act que no tinguin els Pearl Jam?

Potser que podem veure els Pearl Jam des de fora, i donar-los-hi la volta. Intentar fer la seva música de la manera que ells la fan, però sabent ja que funciona. La seva música té un impacte que ha arribat i llavors volem anar un pas més enllà del que poden ells mateixos… o potser no, però ha estat una frase bonica de dir.

– I a la inversa?

Molts de calés! I, evidentment, són el referent, els genuïns.

– Alguns diuen que el rock ha mort, però… i el grunge? Està mort?

De fet grunge fou més aviat una etiqueta d’un moviment que va permetre identificar un conjunt de bandes i unes tendències. També va ajudar a un quants a fer molts calés com acostuma a passar en l’indústria musical.

Els Pearl Jam no s’han sentit mai inclosos en aquests termes musicals perquè senzillament consideren que fan una música que no és nova i que, probablement, el nom que més li escau és senzillament rock.

Per tant, si el grunge és mort, doncs l’enterrem i punt. El rock no morirà. Així que cas tancat.

– Per als músics que comencen, Internet és una amenaça o una oportunitat?

Només pot ser una amenaça per aquells que no comencen i després d’haver guanyat alguns calers amb la música, ara ja han de pagar factures d’hipoteca. Penso que van per mal camí.

Personalment sóc dels que considera que la música, com la resta de les belles arts, és cultura i, per tant, universal.

Si faig temes propis correré a apuntar-me a l’SGAE però, no per devoció, sinó perquè els calé que es facin amb la meva música no se’ls quedi ningú més!

Internet ha deixat en pilotes aquells que es volien apropiar del món. El volien embolicar amb cel·lofana i ens volien fer creure que el que hi havia dins era com ells deien que era.

Internet ho ensenya tot i, per tant, impedeix l’usureria. Com tots els vells oficis de la història de la humanitat, els sous s’han de guanyar suant i els músics ho han de fer actuant. Que a més poden fer quatre calés venent els seus discos a qui els vulgui comprar, millor. Però que algú pugui viure de renda tota la vida només perquè ha tingut la flor al cul de fer una sola cançó en la seva vida i que ha caigut en gràcia, mentre tota la resta d’artistes es morin de gana pel camí o abandonin el vaixell perquè no queden més diners a repartir… és nefast. Ara es pot començar a acabar, gràcies a Internet.

– La setmana passada vareu tocar a la Sala Buks de Granollers. Què tal va rebre el públic el vostre directe?

Bé, de públic poc, però mentre hi va ser ens va aplaudir. De fet, va ser més un assaig que un concert i precisament aquesta era la idea. Trobar-nos junts dalt d’un escenari per primer cop. Veure allò que sempre hi ha temps d’arreglar als assajos però no quan ja ets dalt. Veure com funciona la comunicació entre els membres de la banda, com ens comportem quan ens enfrontem a un públic que espera el millor de nosaltres, timmings, etc.

En qualsevol cas va ser molt útil.

– Alguna sorpresa per aquest divendres a la Sala Moscou de Torelló?

Si tot va bé, alguna sorpresa per agrair i posar contents a molts dels que han fet possible que arribem al Moscou. També gravarem en directe el nostre primer CD promocional.

– Després del Moscou, on podrem escoltar els Riot Act?

Doncs ràpid, ràpid. El dia següent, dissabte dia 3, a la festa major de Lliçà de Vall.

– I ja per acabar… què és l’experiència Pearl Jam?

Segurament una cosa tant senzilla com és… un concert de rock.

Un concert de rock que té com a particularitats: molta energia i també sensibilitat, humilitat, honestedat, ganes de fer les coses bé, de suar la cansalada, de guanyar-se el sou, entre moltes altres coses. Però sempre, una gran experiència vital.

Miquel Cornellà

portaldelrock.com | Gran Descubrimiento

Hay quienes pensamos que el rock se encuentra en una de sus etapas más decadentes en el mercado musical actual. Corren tiempos difíciles para “el estilo de los estilos”, para el padre de muchas de las cosas que nos tragamos hoy en día, pero eso parece haberse olvidado. Bien, no entraremos en una discusión sobre cómo está el panorama musical que nos rodea, es muy difícil ser objetivo.

Vale la pena echarle un hojo a esta web madrileña sobre rock, no es el paradigma de las páginas web en cuanto al diseño, pero sus contenidos son muy interesantes para cualquier amante del rock que quiere conocer, descubrir y ampliar sus horizontes dentro del rock & roll. Podemos encontrar, con mucha facilidad, grupos, agenda de conciertos, salas, contactos discográficos, noticias, reportajes, entrevistas… es decir, un sinfín de contenidos de esos que ahora cuestan de encontrar reunidos en un mismo portal. Esperamos que os guste y que la creáis tan útil como nosotros.

Captura de la web oficial

Zeus Díaz Cid


Photobucket Photobucket Photobucket

Lectores on line


Anuncios