Posts Tagged '100 Elephants'

MMVV 10 | Dijous 16

16:34 | Espai MV – El 22è MMVV començava amb l’actuació dels 100 Elephants al Showcase. No era pas el primer contacte amb la formació, ja que havíem tingut oportunitat de treballar amb ells en una trobada digital al DdG i una entrevista radiofònica al programa La Pedalera. Tot i això, encara no havia tingut oportunitat d’escoltar a tota la banda en directe. Els 100 Elephants varen tocar, en la mitja hora que duren els concerts al Showcase, una petita mostra del seu últim disc Madrid > Girona > Barcelona. Cançons com “Autumn”, “No More Time”, “Vacío” o “Train” varen sonar amb energia, molt de cos i una sonoritat treballada. Una formació que canta en tres llengües i que es fa difícil d’etiquetar però que treballa a mig camí entre l’indie, el rock i el pop. Va faltar la foto de família, habitual en la cloenda dels seus concerts.

16:03 | Club MVShiva Sound destaca per la força i escenificació de la seva veu i líder, Stefanie Ringes. Cançons urbanes entre el reggae i el rock amb una veu mestissa, potent i al mateix temps equilibrada. Destacar l’energia, passió i sentiment del guitarrista de la formació, Chimbass Suárez, que en cada tema es creixia més i més. L’actuació va cloure amb “Xico-Pum”, una peculiar i psico-tètrica cançó del seu últim disc Lluvia Positiva.

17:34 | Espai MVSuzy y los Quattro són potencia, en ocasions desmesurada. Practiquen un pop-rock molt escènic amb la jove veu de Suzy i la seva vitalitat d’una banda a l’altra de l’escenari. Stick With it és una referencia del que anomenen Punk-Power-Pop, cosa que els ha portat de gira fins al Japó. Una formació que veu de moltes fonts i, com no, de Suzy Quatro de qui han extret el nom de la banda.

18:32 | Espai MVElectrocançó és l’últim treball discogràfic de Xavi Múrcia. Cançó d’autor per una proposta molt intimista interpretada per dos guitarres i un baix i, a última hora, una bateria. Lletres molt profundes que parlen de la senzillesa amb uns arranjaments que et transporten a un rock molt suau.

20:10 | Teatre l’Atlàntida – L’espectacle inaugural del MMVV no va deixar indiferent a ningú. A l’escenari Pedro Javier González (guitarra flamenca), Raúl Rodríguez (tres cubà elèctric), Guillem Aguilar (baix) i Trilok Gurtu (percussions); quatre grans musics que van fer de la seva música un diàleg Transversal. Els diferents estils que practiquen cadascun d’ells es van fusionar en una proposta instrumental que va brillar amb un auditori ple a vessar. És increïble com noms anònims per al públic no especialitzat com els que varen actuar en l’espectacle Transversal, fan de la música un llenguatge i camí comú que connecta amb tot tipus de públic. Transversal és una coproducció amb el Festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, un format pel qual el MMVV està apostant en les últimes edicions.

21:04 | Auditori l’AtlàntidaBeth era el primer dels noms amb més força comercial de l’ampli cartell del MMVV, fet que es va notar amb l’exhauriment de totes les entrades. La cantant presentava Segueix-me el fil, el primer dels disc que canta íntegrament en català i que té un tema en comú en totes les cançons: la costura. Amb aquest nou treball, Beth s’ha desenganxat totalment de l’etiqueta que li va donar popularitat (OT) i ha deixat florir a una artista madura i que desprèn dolçor en la seva veu i escenografia amb unes cançons teixides entre el pop i el folk. Els disc ha estat produït pel que diuen que és el productor de moda, Ricky Falkner, del que me’n vaig endur una sorpresa al veure’l actuant amb el baix en la formació de Beth.

21:46 | Teatre l’AtlàntidaSólo Muchachito va desbordar tota previsió de l’organització. Al noi de Sta. Coloma de Gramenet no li fa falta acompanyar-se de tota la banda amb la que forma Muchachito Bombo Inferno per donar mostra de l’energia i de la potencia de la seva guitarra que és mou a ritme de Rumboxing. Acompanyat tan sols per un bombo, una caixa i un petit equip de dos persones als vents, Jairo va fer un repàs de temes dels seus últims tres treballs discogràfics. Tanta era l’energia que desprenia la seva música, que el Teatre de l’Atlàntida es va convertir en una improvisada sala de ball on el públic es va animar, es va posar dempeus i va començar a ocupar els espais buits que ocupaven les primeres files de la sala. En pocs minuts la munió de gent que ballava, saltava i cridava; van fer d’aquell concert una autèntica festa. No oblidar-se tampoc del treball gràfic de Santos de Veracruz, sempre present en les actuacions de Muchachito.

00:20 | Rambla del Passeig – Escèptic abans d’un espectacle del que en tenia alguna breu referencia i molt sorprès després de veure’l. Art’N’Go aglutina varies propostes artístiques: música, ball i audiovisuals. Sobre l’escenari, un grup de joves que brillen i que creen un espectacle intercultural que deixa amb la boca oberta. Darrere d’Art’N’Go hi ha la xarxa Roots&Routes International, una organització que promou la diversitat social i cultural mitjançant diferents disciplines escèniques. Fa goig veure damunt de l’escenari tantes nacionalitats unides per un denominador comú: l’art.

Text i fotografia | Miquel Cornellà

Anuncios

100 Elephants – Autumn (se’ns fa fosc)

Vídeo clip del primer single de l’àlbum Madrid>Girona>Barcelona de la formació gironina 100 Elephants.

Miquel Cornellà de la Cruz

100 Elephants: “Ens encanta fer el que ens dona la gana”

Els vaig veure per primer cop en un petit reportatge emès als informatius de TV3 del dimecres al migdia. Aquella mateixa tarda quan obria la revista Enderrock del mes d’abril descobria que eren el grup del mes de les Cases de la Música i després d’escoltar un parell de cançons al seu web em vaig decidir a trucar-los per intentar tancar una trobada digital al «diaridegirona.cat». En Xevi em va atendre a l’altre cantó de la línia telefònica i no va posar cap tipus d’impediment per realitzar la digital encounter. Tant de bo sempre la comunicació seguis fluxos com els d’aquesta ocasió.

La formació gironina 100 Elephants han estat avui a la redacció del «diaridegirona.cat» per respondre les preguntes dels lectors. En Xevi ha fet d’estàndard del grup i com bé ha dit “els 100 Elephants no es fan responsables de les meves paraules”. En Xevi m’ha obsequiat amb una de les 1.200 còpies del seu disc Madrid>Girona>Barcelona que he pogut escoltar de camí cap a casa. Sota el meu parer, fan un indie bastant allunyat de l’indie que es pot consumir actualment i per mi ha estat una gratificant sorpresa descobrir-los. D’aquest trajecte per les tres ciutats em quedo amb Autumn (se’ns fa fosc) i Everything starts to fade.

Aquesta nit actuen a La Mirona de Salt (23:00h) i si voleu saber una mica més sobre ells podeu llegir la trobada digital d’avui o visitar el seu web o MySpace.

Miquel Cornellà de la Cruz


Photobucket Photobucket Photobucket

Lectores on line


Anuncios