Entrevista a Riot Act, banda tribut a Pearl Jam

Riot Act és una banda tribut a Pearl Jam formada per Oriol Cardona (veu i guitarra), Jordi López (guitarra rítmica), Francesc Ruiz (guitarra solista), Jordi Bort (baix) i Carles Badal (bateria i veu). Hem parlat amb l’Oriol Cardona per a que ens expliques una mica més en que consisteix aquest nou projecte musical. Aquest divendres 2 de juliol actuen a la Sala Moscou de Torelló.

– Per què Riot Act? Com és que vareu triar el nom d’aquest àlbum i no Vitalogy, Yield o qualsevol altre?

A banda de ser un dels discos de Pearl Jam que probablement més m’agraden, tant la portada del disc com el seu títol tenen el denominador comú de la rebel·lió, concepte molt roquer i, per tant, molt idoni per a una banda de rock.

La Riot Act és una llei antigament ja utilitzada a Anglaterra (i que actualment també es troba en la legislació vigent dels EUA) que donava el poder de sufragar l’associació considerada il·lícita i susceptible de provocar aldarulls. Riot significa avalot, aldarull i Act acte. Llavors, les dues paraules juntes es poden entendre com a Acte de Revolta, que lliga molt bé amb una banda com els Pearl Jam que sempre s’han caracteritzat pel seu compromís social i anti-sistema i per la seva solidaritat amb els oprimits i els necessitats.

Precisament, la portada del disc Riot Act mostra els esquelets d’un rei i una reina (duen les corones al cap) els quals els han acabat de cremar, per tant, moment en que s’ha acabat de consumar aquest acte de revolta.

– D’on sorgeix aquesta idea de fer una banda tribut a Pearl Jam?

Evidentment ve de la passió per la música de la banda i també del fet que a casa nostra no és precisament que se’n trobin gaires de bandes de tribut a Pearl Jam i, per tant, l’espai encara estava disponible per fer-ho. També hi ha un altre motiu i es que jo ja feia un particular tribut a aquesta banda sota el nom de Jam de Perles (també amb en Francesc Ruiz, un dels guitarres de Riot Act) però en aquest cas en format acústic. Ens va entrar el cuquet de fer les versions en elèctric i quan varem veure tota l’energia que desprenien, la idea va créixer desmesuradament fins a decidir de tirar-la endavant!

– És el mateix una banda tribut que una banda de versions?

No sé si es pot establir realment alguna diferència, però si n’hi ha alguna potser sigui precisament aquesta passió per la banda. La nostra intenció és que la gent que vegi i escolti els Riot Act, pugui endur-se una idea mínimament acurada del que són els personatges reals de l’obra que nosaltres interpretem que, en aquest cas, són els Pearl Jam.

– Intenteu reproduir fidelment el so dels autèntics Pearl Jam o també incloeu les vostres aportacions?

Partim de la base, com ja he esmentat, de que la gent que vingui a veure’ns es faci una idea de com són els Pearl Jam de debò. Però d’alguna manera, deixem un marge per aportar el que som i com toquem. No tant per la necessitat de fer-ho en aquest projecte, en el què ja per definició ens cal ajustar-nos al que és pròpiament Pearl Jam; sinó mirant-ho des del punt de vista invers: hi ha uns mínims de cada cançó i del so de la banda que cal mantenir per tal que en el què fem s’hi puguin identificar els Pearl Jam i no cap altra banda. A partir d’aquí i tenint això garantit: festa, a passar-ho bé i que els músics de la banda puguin mostrar el seu talent i el que saben fer.

– I a nivell personal o d’escenografia, intenteu imitar el caràcter dels components de la banda original?

Aquest seria el punt on no hauríem volgut entrar tant perquè llavors més que un tribut ja seríem uns imitadors. Tot i així si fóssim tribut als Kiss, seria un curro voler-ho fer. En canvi, amb els Pearl Jam és el més senzill del món. El seu vestuari és, probablement, el mateix quan van a comprar una barra de pa que quan van de bolo. Si volguéssim imitar el seu comportament acabaríem sent una còpia barata que podria descafeïnar la proposta que realment interessa: donar a conèixer la seva música.

– En el vostre set list hi ha temps per algun tema de producció pròpia?

No, no és el cas. Aquí només hi ha Pearl Jam. Com a màxim, podem dir que juguem a fer-nos els nostres propis set list.

– Moltes de les lletres dels Pearl Jam tenen un alt contingut activista o reivindicatiu. Que reivindiqueu vosaltres en aquest temps?

Uf! Amb el panorama que hi ha la cosa està fàcil! De fet, això vindrà en funció del moment i de si s’escau poder vincular la intenció dels temes de Pearl Jam amb algun afer que ens toqui més de prop. En qualsevol cas, quan parles de control de poder, submissió, llibertat, independència, individualitat, respecte, etc; són qüestions o temàtiques que fàcilment entenem a casa nostra i a partir de les quals un se sent identificat amb el rerefons de gran part del material dels Pearl Jam.

– Que tenen els Riot Act que no tinguin els Pearl Jam?

Potser que podem veure els Pearl Jam des de fora, i donar-los-hi la volta. Intentar fer la seva música de la manera que ells la fan, però sabent ja que funciona. La seva música té un impacte que ha arribat i llavors volem anar un pas més enllà del que poden ells mateixos… o potser no, però ha estat una frase bonica de dir.

– I a la inversa?

Molts de calés! I, evidentment, són el referent, els genuïns.

– Alguns diuen que el rock ha mort, però… i el grunge? Està mort?

De fet grunge fou més aviat una etiqueta d’un moviment que va permetre identificar un conjunt de bandes i unes tendències. També va ajudar a un quants a fer molts calés com acostuma a passar en l’indústria musical.

Els Pearl Jam no s’han sentit mai inclosos en aquests termes musicals perquè senzillament consideren que fan una música que no és nova i que, probablement, el nom que més li escau és senzillament rock.

Per tant, si el grunge és mort, doncs l’enterrem i punt. El rock no morirà. Així que cas tancat.

– Per als músics que comencen, Internet és una amenaça o una oportunitat?

Només pot ser una amenaça per aquells que no comencen i després d’haver guanyat alguns calers amb la música, ara ja han de pagar factures d’hipoteca. Penso que van per mal camí.

Personalment sóc dels que considera que la música, com la resta de les belles arts, és cultura i, per tant, universal.

Si faig temes propis correré a apuntar-me a l’SGAE però, no per devoció, sinó perquè els calé que es facin amb la meva música no se’ls quedi ningú més!

Internet ha deixat en pilotes aquells que es volien apropiar del món. El volien embolicar amb cel·lofana i ens volien fer creure que el que hi havia dins era com ells deien que era.

Internet ho ensenya tot i, per tant, impedeix l’usureria. Com tots els vells oficis de la història de la humanitat, els sous s’han de guanyar suant i els músics ho han de fer actuant. Que a més poden fer quatre calés venent els seus discos a qui els vulgui comprar, millor. Però que algú pugui viure de renda tota la vida només perquè ha tingut la flor al cul de fer una sola cançó en la seva vida i que ha caigut en gràcia, mentre tota la resta d’artistes es morin de gana pel camí o abandonin el vaixell perquè no queden més diners a repartir… és nefast. Ara es pot començar a acabar, gràcies a Internet.

– La setmana passada vareu tocar a la Sala Buks de Granollers. Què tal va rebre el públic el vostre directe?

Bé, de públic poc, però mentre hi va ser ens va aplaudir. De fet, va ser més un assaig que un concert i precisament aquesta era la idea. Trobar-nos junts dalt d’un escenari per primer cop. Veure allò que sempre hi ha temps d’arreglar als assajos però no quan ja ets dalt. Veure com funciona la comunicació entre els membres de la banda, com ens comportem quan ens enfrontem a un públic que espera el millor de nosaltres, timmings, etc.

En qualsevol cas va ser molt útil.

– Alguna sorpresa per aquest divendres a la Sala Moscou de Torelló?

Si tot va bé, alguna sorpresa per agrair i posar contents a molts dels que han fet possible que arribem al Moscou. També gravarem en directe el nostre primer CD promocional.

– Després del Moscou, on podrem escoltar els Riot Act?

Doncs ràpid, ràpid. El dia següent, dissabte dia 3, a la festa major de Lliçà de Vall.

– I ja per acabar… què és l’experiència Pearl Jam?

Segurament una cosa tant senzilla com és… un concert de rock.

Un concert de rock que té com a particularitats: molta energia i també sensibilitat, humilitat, honestedat, ganes de fer les coses bé, de suar la cansalada, de guanyar-se el sou, entre moltes altres coses. Però sempre, una gran experiència vital.

Miquel Cornellà

Anuncios

0 Responses to “Entrevista a Riot Act, banda tribut a Pearl Jam”



  1. Dejar un comentario

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s




Photobucket Photobucket Photobucket

Lectores on line


Anuncios

A %d blogueros les gusta esto: